diumenge, de novembre 22, 2009

JUGANT A PALES


Com que els pares eren pobres i mai no ens podien dur a la platja, ens pintaren dibuixos a les pales perquè no trobàrem a faltar la sorra.

4 comentaris:

Carme ha dit...

M'agrada molt! Com sempre, vaja. Aquestes històries curtes de paraules però llargues de sentiments i significats em tenen el cor robat.

Núria Talavera ha dit...

molt creatiu -els pares també :)

Francesc Mompó ha dit...

Carme, són molt amables les teves paraules, moltes gràcies.
Núria, intentem veure la realitat amb uns altres ulls. Gràcies per passar-te.

- assumpta - ha dit...

No ho havia ni vist, ni sentit mai.
Força curiós!
On no hi arribaven els diners i havia d'arribar l'imaginació.
=)