diumenge, de novembre 15, 2009

SOPAR DE BOLETS A CA LES SENYORETES (OTOS)

De bell nou anit, a l’Hotel Rural Ca les Senyoretes d’Otos –ja en parlaré del lloc amb més profunditat en un Homenot pròxim– se celebrà el famós sopar de bolets de tots els anys. En aquesta ocasió ha estat tan alta la demanda de places que n’han hagut de fer 3, de sopars. En el d’anit poguérem gaudir del saber i de la companyia del micòleg del programa Caçador de bolets de TV3, Enric Gràcia, que tot i patir un fort mal de queixal ens féu una didactíssima exposició sobre el tema. Xarrada que completàrem després de sopar amb el també especialista en micologia, l’ontinyentí Antoni Conca.
A continuació reproduesc l’exquisit menú que tinguérem el plaer d’assaborir guisat per Assumpció i per Casimir.


SOPAR DE BOLETS
ENTRANTS

Canelons de foie-gras amb camagrocs
Coca de recapte d'esclata-sangs i llonganissa
Polp amb salsa de ceps
PRIMER
Sopa de bolets variats
SEGON
Llobarro amb rossinyols i verdures
GRANISAT DE MARIA LLUÏSA
TERCER
Tournedó de cua de bou amb tòfona sobre niu de carabassa i trompetes de la mort
POSTRES
Bunyols de Tots Sants amb bolets confitats, melmelada de caqui i pluja de magrana

9 comentaris:

Joana ha dit...

Bon profit!
El que jo vaig disfrutar a L'Àgora hi era ple de pilotetes de tenis i el nom dels plats imitava el camp semàntic propi dels partits.

Xavier Aliaga ha dit...

Afortunadament, estic llegint aquest post després de vindre d'un àpat. Si no, seria una tortura. Tot i això, no he pogut evitar salivar ni tampoc una certa enveja. Com m'agrada vore els amics passant-ho bé!

zel ha dit...

Mmmmmmh, nyam! Els bolets m'agraden de totes les maneres...quina gana!

Clidice ha dit...

ai que bo tot! micòfags al poder! :)

manjacostel ha dit...

e ieu que cresiai que los catalans manjavan pas que los rossilhons , sabètz lo campariòl un pauc verdejant e negre sus capèl que pissa a sang qualques còps, e qu'es mai que bon, ( qu' un amic catalan me claufiguèt lo cap el que mespresava lo bolet) e que los dits catalans , (o cal dire un pauc nècis), daissavan los bolets , çò qu'èra un pauc curios, per ieu, (aici se dis tanben los cèpes) e que me disiai que per astre dins las montanhas del costat de la Cerdanha se'n trobaria fòrça , vist que los daissavan, e soi atristesit de veire que trapan los bolets ailabas, atanben, per los passar al pairòl .
mas que vòlètz lo còp que ven m'i cal anar d'ora los cercar .
Que pareisson gostoses los pauròts... Pas besonh de forquetas , qu'o podi far ambe las mans...
Osca al cosinièr... Que dona talent.

Francesc Mompó ha dit...

Joana, moltes gràcies; i és que el cos és dèbil.
Xavi, doncs tu ho tens porp de casa; i és fàcil que hi hages d'acabar traient-li punta literària. Ja en parlarem.
Zel,sí, són el fruit de la terra.
Clídice, fou tota una bacanal micofàgica.
manjacostel,sí, als catalans de qualsevol zona dels Països Catalans ens agraden força els bolets (pebrassos al genèric de la meva zona, la Vall d'Albaida). Ha estat un plaer poder llegir-te -allò que he estat capaç d'entendre en la teva llengua, llengua de trovadors-. Benvingut a cals Uendos.
Salut i Terra

Rafel ha dit...
L'autor ha suprimit aquest comentari.
Rafel ha dit...

Que em pots enviar un poquet del menú en un fitxer comprimit?

Francesc Mompó ha dit...

Només has de triar del plat que vols un bocí i obrir les portes de la pituïtària i del magí; i bon profit.
Salut i Terra