Hi hagué una ventada molt forta. La meva germana i jo jugàvem amb les nines. S'obrí el finestral de casa i una llum encegadora negà la sala. Recorde que la nina se'm soltava de la mà i jo no podia retenir-la, tenia els braços paralitzats. Vaig intentar mirar la meva germana, però ja no vaig poder girar els ulls. Encara vaig veure com les nines marxaven rient i cantant pel finestral. Vaig cridar la mare, però la veu no m'eixia de la gola.
Passà molt de temps i uns homes ens tancaren darrere d'aquest cristall.
Algú ha vist ma mare? Fa tant de temps que no sé res de ningú.
Passà molt de temps i uns homes ens tancaren darrere d'aquest cristall.
Algú ha vist ma mare? Fa tant de temps que no sé res de ningú.
.bmp)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
8 comentaris:
Sorprenent i esfereidor! Tants anys i segueixen mirant-nos immòbils darrera el vidre.
Que se'n va fer de les "nines" que elles duien a les mans...?
També resten, però a diferència d'elles, els seus ulls ja no hi poden veure...
;)
La idea de les nines que en tenen unes altres jo la relacionaria amb el joc de les nines russes. De fet les nenes jugant a ser mares ja
permetrien de relacionar-les-hi, també. Les nines de la foto són de les maques, no m'estranya que les raptessin. Jo en vaig perdre una de petita que em va saber molt de greu.
Un rapte! o un robatori segons com es miri...
No, nineta no, no hem vist la mare, pobreta!
Les fotos d'ixa exposició...estàs traguent-los suc. Ja contaràs, ja...
Assumpta, Helena, Carme, les nines sempre guarden molt de misteri.
Jordi, són del museu del joguet de Figueres. Haurem de mirar de cobrar-los el màrqueting, hehehehe. Ei, ja estic tornant a legir material de l'època per poder continuar les maremortes que portem entremans. Vaig fer el "paró" tan llarg que em costa tornar a agafar-li el fil.
Una abraçada.
Molt bons tots els teus escrits al voltant de les fotos del museu.
Tinc una curiositat, em pots explicar el títol del blog? No soc l'única que no l'entén, però si la més atrevida en preguntar. Si no vols, no passa res, entenc que vullgues mantenir el misteri.
I perdona la meua ignorància.
Salut
Hola Joana, no és cap misteri el nom del blog. Uendos, greixets i maremortes són tres personatges de la mitologia popular de la meva zona (la Vall d'Albaida). Com que no vull que desapareguen engolits per la globalització castellana ja n'he fet una novel·la per a cadascun dels primers (uendos i greixets); ara estic treballant el tercer concepte amb una altra novel·la que encara la tinc verda en companyia del pintor Jordi Albinyana que l'està il·lustrant.
Uendos són els follets; el Greixets són aquells éssers que s'alimentaven del greix dels xiquets, com el sacamantecas castellà. I Maremortes, uf, aquest és un concepte llarg d'explicar, potser un altre dia.
Una abraçada
Salut i Terra
Gràcies per explicar-nos-ho: jo només m'havia atrevit a preguntar-ho a la Joana, que és de València!
Publica un comentari a l'entrada