VIII
-Un pescador, amic meu, de Cambrils...
(Evoca un món, en haver dit Cambrils,
i ha dit camins de les nits de pesquera,
i ha dit, també, els amors entre els arbres,
els gesmilers, els geranis, les roses.
Calla tothom, esperant que seguesca,
però ha callat: segueix un fil ocult
de pescadors i treballs de Cambrils,
de clars carrers, de rieres perdudes,
façana, pins i les portes obertes.
I torna a dir, amb lenta veu, remota):
-Un pescador amic meu, de Cambrils...
(I no diu més, i hi ha un silenci extens,
tant com el món, i van passant les hores.
Deixa una mà caiguda en un genoll).
.bmp)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
5 comentaris:
Gràcies per compartir-los, ha sigut un plaer llegir-los! :)
Una meravella! Emociona molt
Si ha dit tantes coses, no és estrany que faci un silenci.
Gràcies,
Francesc!
I arribat al darrer deixarem un comentari: una bellesa llegir-los.
Xica, Carme, Vida, ha estat un plaer poder fer arribar a més gent la paraula d'Estellés.
Salut i Terra
Moltes gràcies per aquests huit meravellosos poemes. Imagine que aquest llibre és impossible d'encontrar. Creus seria possible penjar-lo a la xarxa per a gaudir-lo tot ell? Reitere l'agraïment. El poema dels camioners m'ha colpit especialment, dóna una visió tan desoladora de la condició humana quan la nit ens envolta. Salut.
Publica un comentari a l'entrada