II POEMA INÈDIT DE VINCENT ANDRÉS ESTELLÉS

II

Camioners que travessen les nits,

creuant brutes ciutats de glaç i fang,

beuen d'un glop en bars de carretera

i d'un cop sol s'hi passen per la boca,

aspra, la mà, i segueixen xerrant,

rememorant els béns d'aquella puta

que li ho van fer, i l'un darrere l'altre,

setze embriacs, una nit de dissabte,

i a l'engonal se li n'eixia el semen;

o el pobre guany, la vida miserable,

les nits d'hivern i les nits d'estiu,

creuant els gels i creuant la calor,

o aquella nit, amb la finestra oberta,

que ho varen fer amb aquella xicona,

i amples de gest reviuen l'episodi.

Camioners que travessen les nits

sense arribar, sinistres, enlloc mai,

i seguiran, perquè segueix la nit.