Uendos, Greixets i Maremortes: MOAIS

dissabte, de setembre 25, 2010

MOAIS

Relats Conjunts (setembre - 2010)

Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per aquesta imatge dels "Moais de l'illa de Pasqua".

MOAIS

Els braços? El cos? Les cames? Tinc els peus ran l'arena del fons, allà on descansa la mar quan el vent deixa de marejar-la. No sabem ni com ni per què, però un bon dia anàvem entretinguts contant els peixos que ens passaven entre cames quan Pere li digué a Quera:

-Mira aquestes nuvolades; sembla que plourà.

I sí, plogué. Una immensa ramassada ens sorprengué tots tres. Però no plogué aigua. Plogué terra. En caigué tanta que quasi ens colgà. Poc més que el cap ens quedà fora. En caigué tanta que es formà una illa al voltant dels nostres cossos i ja no ens podem moure. I ací estem des de fa moltíssim de temps veient-les passar. Com que som de pedra tampoc no tenim massa necessitats. Ens ho passem bé observant com els humans ens fan fotografies.

13 comentaris:

Elfreelang ha dit...: M'agrada el teu relat en primera persona! Ser de pedra almenys estalvia necessitats!; 25 de setembre del 2010, a les 12:47
Carme Rosanas ha dit...: Sí, té raó l'Elvira, aquesta primera persona colpeix.

Espero que no acabem de pedra tots, per l'estalvi de patiment que això suposaria.; 25 de setembre del 2010, a les 12:55
zel ha dit...: Pota negra, de veritat, molt bo!; 25 de setembre del 2010, a les 13:50
onatge ha dit...: Un bon relat digne de tu.

Des del far.
onatge; 25 de setembre del 2010, a les 15:55
McAbeu ha dit...: Si s'ho passen bé, ja tenen molt de guanyat. ;-)
Molt ben escrit!; 25 de setembre del 2010, a les 16:42
Sergi ha dit...: Això passa per no posar-se a cobert quan hi ha tempesta. Plogui o caigui terra, millor estar resguardat!; 25 de setembre del 2010, a les 16:50
La Senyoreta Reykjavík ha dit...: M'agradat molt aquest!!
la primera persona, la naturalitat amb la que es reben els esdeveniments, seguir vivint a pesar de tot, encara que les circumstàncies deixen poques possibilitats...; 25 de setembre del 2010, a les 19:09
Vicicle ha dit...: Açò de la terra que cau damunt l'aigua fins a sobreeixir és molt típic als arrossers valencians. Missatge subliminal o subconscient col·lectiu?... Bé, deixant la broma, sempre és bo adaptar-se a les circumstàncies. Salut.; 25 de setembre del 2010, a les 21:58
Francesc Mompó ha dit...: Elvira, Carme, Zel, Onatge, Mc, Xexu,Xica, Vicicle, sou molt amables.
Salut i Terra; 26 de setembre del 2010, a les 9:22
montse ha dit...: Molt bon relat, penetres dins la pell d'aquestes estàtues i voldries que passes quelcom que fes caure aquesta cuirassa de pedra que les té preses sense poder canviar ni expressar les seves emocions.

Salut!!!; 26 de setembre del 2010, a les 19:11
Nets de Junh ha dit...: Molt elegant, moltíssim!!
Bon relat!; 27 de setembre del 2010, a les 14:34
La Meva Perdició ha dit...: Qui no es conforma és per què no vol ^_^.
Un bon efecte climàtic, aquesta pluja de sorra, per estudiar els seus efecte.; 29 de setembre del 2010, a les 20:52
kweilan ha dit...: Bon relat!; 29 de setembre del 2010, a les 21:15