+020.jpg)
PITS PETRIS
Se't veu encara el desfici dels dits;
volien amagar-te amb aigua i pols
i condemnar-te pels segles
a la duresa vertical de la murada.
El foc de la sang recuperà el gest
abans que la carn fos pedra.
La rebel·lia de les mans
repta eternament l'ull
masegant les pètries mamelles.
.bmp)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
3 comentaris:
Té un fons com tràgic, però que fnalment fa somriure. M'ha agradat, Francesc!
Un poema que m'ha deixat sense paraules... M'agrada.
Una encaixada de mans.
onatge
Un poema dur i directe com el gest d'anhel, petrificat en la imatge.
Publica un comentari a l'entrada