Llista de participants en el llibre homenatge
L'any 91, un grup de poetes i gent de lletres de La Forest d'Arana dirigits per Pere Bessó i Francesc Collado elaboràrem el primer volum d'homenatges a poetes. Per obrir la sèrie triàrem, com no podia ser d'altra manera, Vicent Andrés Estellés. Possiblement fou el darrer homenatge que se li reté en vida. El mateix Vicent ens regalà vuit poemes inèdits perquè els publicàrem en el volum homenatge.
De bell nou, com a homenatge a un dels més grans poetes catalans de tots els temps -amb la permissió d'Ausiàs March-, reproduesc el primer dels poemes de la sèrie Vida Contemplativa que ens lliurà el poeta. Un poema autobiogràfic que alena els darrers mossos de vida abans de deixar-nos.
I
Hi ha l'hoste, amarg, que li han prohibit
beure i fumar, i ha deixat de beure,
i fuma, sols, d'amagat, com un nen,
i cada glop de nicotina el rep
amb gran content, eucarísticament.
Mira creuar una noia al carrer
i pensa molt que val la pena viure,
i àdhuc morir, havent viscut abans
tot el que el món, com acabat de fer,
els ofereix a les seues pupil·les.
.bmp)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
9 comentaris:
Ep, ep, Francesc, que jo també li reto homenatge!!!!
Un petonàs, m'enamora Estellés, com havia de passar?
Hola Zel, sempre demostres compromís i bon gust. La llista que publique és de tots aquells poetes que el 1991 retérem un homenatge en vida a Vicent Andrés Estellés.
Em quedo amb les dues últimes líneas del poema, m'han arribat molt!
Salut!
Homenatge en vida... Això ja és més difícil i no sempre si és a temps.
Realment si tingués l'oportunitat (que n'hi ha moltes) de retre un homenatge a algú en vida, no ho faria (només) per Internet. No hi ha com el caliu del contacte amb les persones pròximes!
Està molt bé, això de l'homentage en vida.
I poder-li recollir els poemes inèdits... emocionant!
Bon homenatge!
La paraula precisa, sempre! que em perdonen tants i tants...per a mi, és El Poeta. :)
és fàcil imaginar-lo aquest hoste descrit per ell mateix. el que m'enamora d'ell són aquests glops de realitat, com glops d'un café amb llet, en un bar, mentre et fumes una cigarreta i mires algú que passa defora els vidres. Salut i Terra mestre!
Natàlia, Estellés és un regal de vida.
Víctor, Carme fou molt emocionant.
Senyoreta Valls, hi hem estat tots.
Xica, no ho dubtes.
Clídice, a Estellés li brollava la poesia de les valves de les clòtxines, de la brutícia dels carrers, de la coentor de la planta dels peus o de l'epidermis de les ciutats. És el gran poeta català.
Publica un comentari a l'entrada