TARDOR
Entre el sol i la neu
ets aigua necessària,
anunci llostrejant d’una mort
que oreja entre les fulles
Entre el sol i la neu
ets aigua necessària,
anunci llostrejant d’una mort
que oreja entre les fulles
com una melodia cega.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.bmp)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
4 comentaris:
Quina delícia, curt i molt ben trobat, aquest Poema! Em captiva, com la mateixa tardor, de principi a final, del sol a la neu. Sobretot això de "com una melodia cega": és un epítet, les melodies sempre ho són, de cegues o abstractes.
Sempre són un goig els teus comentaris, Helena. Moltes gràcies per passar per ca meva.
Salut i Terra
Ohhhhhh! Una melodia cega, que bonic!es com una gota de perfum que deixa una olor extraordinaria.
una abraçada.
Molt ben trobada la sinestèsia.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada