diumenge, de novembre 29, 2009

JA ENS HAVIEN SEBOLLIT


Ja ens havien sebollit. Cadascuna de nosaltres havíem fet créixer milers de somnis. Les tendres mans de les xiquetes ens havien fet partícips d'impulsos somniadors. Passàrem de les mans de mares a filles en les llars més pobres, i a totes complaguérem. Després ens soterraren daltdemesamunt entre un munt d'andròmines velles.
Algú ens va posar darrere del vidre a tall d'exposició. I algun altre encara jugarà a jugar veient-nos-hi.

6 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

De la manera com enterrem, sebollim el passat, que havia fet créixer milers de somnis en les xiquetes. L'expressió "daltdemésamunt" indica la correlabilitat de les nines, enterrades però al revés, perquè es tracta dels somnis que no moren en una tomba, la de les nines que darrere un vidre encara tenen vida, encara permeten de jugar-hi amb la vista. De la mateixa manera com els somnis es converteixen en poesia que permet de somniar de nou, sense que "tendres mans de les xiquetes" els toquin, això sí.

M'ha agradat moltíssim. El que tu fas és una mena d'interpretació de la foto, al capdavall, que jo provo de reinterpretar.

Una abraçada.

Francesc Mompó ha dit...

Gràcies Helena. Sí, intente fer literatura digital simple. Partint d'un estímul -una foto a la xarxa- narre o poetitze. És una experiència nova per a mi tota aquesta sèrie.
Una abraçada
Salut i Terra

Carme Rosanas ha dit...

A Osona, de les golfes a vegades en diuen a daltmésalt.
M'hi has fet pensar.

I crec jo que els impulsos somiadors les han acompanyat sempre. Qui les va rescatar també tenia impulsos somiadors, i el qui va fer el museu...

Francesc Mompó ha dit...

És el mateix concepte, Carme, que a la meva zona encara és viu. I sí, hi ha aquell impuls naïf que tots havíem de mantenir encara que esdevinguem adults.
Salut i Terra

onatge ha dit...

Al món de les nines els "decrets" no hi podien res. Cada nina té el seu somni i cada somni la seva nina... Sembla com si la riquesa de la infància i el tresor de la innocència estigui a la vitrina, només a l'abast de les mirades...

Salut.
onatge

Joana ha dit...

L'essència de la infantesa sempre hi serà amb elles. Mai no les abandonarà.
Les nines i el joc, una relació de per vida. El joc i l'infant, l'infant i la imaginació , la imaginació i els somnis, els somnis i el desig, el desig i el poema, el poema i ...