Uendos, Greixets i Maremortes: JUGANT A PALES

diumenge, de novembre 22, 2009

Com que els pares eren pobres i mai no ens podien dur a la platja, ens pintaren dibuixos a les pales perquè no trobàrem a faltar la sorra.

Carme Rosanas ha dit...: M'agrada molt! Com sempre, vaja. Aquestes històries curtes de paraules però llargues de sentiments i significats em tenen el cor robat.; 22 de novembre del 2009, a les 22:29
Núria Talavera ha dit...: molt creatiu -els pares també :); 22 de novembre del 2009, a les 22:45
Francesc Mompó ha dit...: Carme, són molt amables les teves paraules, moltes gràcies.
Núria, intentem veure la realitat amb uns altres ulls. Gràcies per passar-te.; 23 de novembre del 2009, a les 17:35
assumpta ha dit...: No ho havia ni vist, ni sentit mai.
Força curiós!
On no hi arribaven els diners i havia d'arribar l'imaginació.
=); 24 de novembre del 2009, a les 0:34