Avui dissabte 19 de setembre de 2009, un bell estol de poetes, d’escriptors i d’amics s’han reunit al Port de Catarroja al voltant d’unes perolades d’all-i-pebre al restaurant Casa Baina: Albert Forment, Beatriu Palmero, Berna Blanch, Carmina Naval, Francesc Mompó, Isabel Robles, Jaume Pérez Montaner, Manel Alonso Català, Mari Carme Arnau, Marina Guillén, , Mercè Climent, Lluís Roda, Paco Collado, Ramon Guillem, Sento Beguer, Sergi Pitarch, Toni Contelles, Toni Cucarella, Toni Teruel, Vicent Penya, Xavier Aliaga,
Mig de broma mig de veres, abans de l’estiu començà a gestionar-se el comboi . Entre el poeta Ramon Guillem i jo mateix férem la crida i una vintena de lletraferits del País han anat acudint puntualment a les 2 del migdia al port.
Entre cerveses i “picaeta”, hem anat intercanviant quefers, projectes, novetats i il·lusions. L’ensalada de llisa, el polpet, els caragols i les gambetes han anat encarregant-se de despertar pituïtàries per tal de rebre com calia la menja dels déus: l’all-i-pebre. La presència de l’anguiladeta ha fet que s’ajornaren les lletres per donar pas a la llengua. Per a aquells que no hagen tastat l’all-i-pebre els diré que el domini de la llengua és fonamental per tal d’ensinistrar el tros d’anguila que balla per dins la boca.
En acabar l’àpat, ens han cedit el local de la Comunitat de Pescadors (associació que compta amb 750 anys d’història) perquè cadascun dels escriptors i poetes llegiren les composicions que havien fet per a l’ocasió. Cal dir que era un dels requisits per a tots els comensals: fer un poema, conte curt, prosa poètica o qualsevol altra composició que tinguera com a centre un animalet tan esvarós com és l’anguila. Així mateix aniré publicant al blog al llarg de diversos dies els textos que s’hi han fet ad hoc amb la corresponent foto de l’autor en el moment de la lectura.
Mig de broma mig de veres, abans de l’estiu començà a gestionar-se el comboi . Entre el poeta Ramon Guillem i jo mateix férem la crida i una vintena de lletraferits del País han anat acudint puntualment a les 2 del migdia al port.
Entre cerveses i “picaeta”, hem anat intercanviant quefers, projectes, novetats i il·lusions. L’ensalada de llisa, el polpet, els caragols i les gambetes han anat encarregant-se de despertar pituïtàries per tal de rebre com calia la menja dels déus: l’all-i-pebre. La presència de l’anguiladeta ha fet que s’ajornaren les lletres per donar pas a la llengua. Per a aquells que no hagen tastat l’all-i-pebre els diré que el domini de la llengua és fonamental per tal d’ensinistrar el tros d’anguila que balla per dins la boca.
En acabar l’àpat, ens han cedit el local de la Comunitat de Pescadors (associació que compta amb 750 anys d’història) perquè cadascun dels escriptors i poetes llegiren les composicions que havien fet per a l’ocasió. Cal dir que era un dels requisits per a tots els comensals: fer un poema, conte curt, prosa poètica o qualsevol altra composició que tinguera com a centre un animalet tan esvarós com és l’anguila. Així mateix aniré publicant al blog al llarg de diversos dies els textos que s’hi han fet ad hoc amb la corresponent foto de l’autor en el moment de la lectura.
També se'n parla al blog de Mercè Climent.
.bmp)
.JPG)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
6 comentaris:
Apa! que bé que us ho passeu! Vindré a llegir les anguiles... no en dubtis pas.
Excel.lent idea!
I mira per on llegint els de la trobada he reconegur el Ramon Guillem ( recordo "A foc lent" amb fruïció :)). Felicitats a tos...aniré passant!
Carme, ho intentem; i ben vinguda les portes són obertes.
Joana, sí, Ramon Guillem a banda de ser un dels millors poetes actuals del País és també un gran narrador. La novel·la "A foc lent" guanyadora del premi novel·la eròtica de la Vall d'Albaida és una delícia per als sentits, per als grollers i per als fins. A l'etiqueta de llibres li he ressenyat un parell de novel·les més.
Salut i Terra
Donc jo m'apunte a llegir les anguiles i les novel·les de Ramon Guillem.
Reste expectant.
Salut!
Sempre igual, teclejar així em juga males passades. Vull dir DONCS
Tot siga dit que les "composicions literàries" (és diu aixì?)eran a l'atura de les picaetes i l'all-i-pebre.
Publica un comentari a l'entrada