dimarts, de setembre 15, 2009

L'esguard de cristall

Sempre ho havia sospitat. Ell i jo no ens avindríem. Des de la primera vegada que el vaig veure ho vaig intuir. Per què? No ho sé, però eixes coses se senten. No faríem massa garba, no. Tanmateix no m'hi vaig oposar. Tampoc no podia fer-hi res. Eixí de la tenda amb ell, em portà de seguida a sa casa, em remirà una estona per tots els cantons, féu un gest de menyspreu i em deixà sobre aquest estanys d'aigües cristalloses. El vaig veure allunyar-se. Mai més no tornà. Jo encara l'espere. No sé per què, però encara l'espere amb els rems a la mà. Em fa tanta il·lusió.

8 comentaris:

Clidice ha dit...

m'ha encantat l'expressió "fer garba" :)

Joana ha dit...

Incerïble, un text que brilla tant com el seu títol o més.

Carme ha dit...

A mi també m'ha agradat l'expressió fer garba.

FA UNA MICA DE PENETA... POBRET!

Francesc Mompó ha dit...

Gràcies, és una joguina literària enfocada des del punt de vista oblidat. Clídice, Carme fer garba s'utilitza a la zona de la Vall d'Albaida per a expressar que dues persones lligaran bé. Tenim una llengua molt rica. Joana gràcies per la teva amabilitat.

Clidice ha dit...

La veritat és que teniu una llengua riquíssima, amb regust agrari :) no ens en podeu enviar una mica en una capseta? aquí sobrevivim amb quatre mots mal comptats, i és tan avorrit dir sempre els mateixos!

Francesc Mompó ha dit...

Clídice, en dir "tenim" em referia a tot l'àmbit català. Tanmateix t'envie un parell de noms típics de la meva zona; els quals vaig aprofitar i en vaig fer dues novel·les perquè no es perden. Són: Uendos i Greixets. Tots dos junt al de Maremortes donen nom al blog.
Salut i Terra

Joana ha dit...

Hi h escrits que són tot un luxe llegir-los i empapar-nos d'expressions tan riques!
Us felicito ( jo que vaig fer l'ensenyament en castellà i em vaig espavilar per treure'm el nivell C :)

zel ha dit...

Bonic bonic...i si l'espera fos premiada???