Sempre ho havia sospitat. Ell i jo no ens avindríem. Des de la primera vegada que el vaig veure ho vaig intuir. Per què? No ho sé, però eixes coses se senten. No faríem massa garba, no. Tanmateix no m'hi vaig oposar. Tampoc no podia fer-hi res. Eixí de la tenda amb ell, em portà de seguida a sa casa, em remirà una estona per tots els cantons, féu un gest de menyspreu i em deixà sobre aquest estanys d'aigües cristalloses. El vaig veure allunyar-se. Mai més no tornà. Jo encara l'espere. No sé per què, però encara l'espere amb els rems a la mà. Em fa tanta il·lusió.dimarts, de setembre 15, 2009
L'esguard de cristall
Sempre ho havia sospitat. Ell i jo no ens avindríem. Des de la primera vegada que el vaig veure ho vaig intuir. Per què? No ho sé, però eixes coses se senten. No faríem massa garba, no. Tanmateix no m'hi vaig oposar. Tampoc no podia fer-hi res. Eixí de la tenda amb ell, em portà de seguida a sa casa, em remirà una estona per tots els cantons, féu un gest de menyspreu i em deixà sobre aquest estanys d'aigües cristalloses. El vaig veure allunyar-se. Mai més no tornà. Jo encara l'espere. No sé per què, però encara l'espere amb els rems a la mà. Em fa tanta il·lusió.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.bmp)
.jpg)
.JPG)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
8 comentaris:
m'ha encantat l'expressió "fer garba" :)
Incerïble, un text que brilla tant com el seu títol o més.
A mi també m'ha agradat l'expressió fer garba.
FA UNA MICA DE PENETA... POBRET!
Gràcies, és una joguina literària enfocada des del punt de vista oblidat. Clídice, Carme fer garba s'utilitza a la zona de la Vall d'Albaida per a expressar que dues persones lligaran bé. Tenim una llengua molt rica. Joana gràcies per la teva amabilitat.
La veritat és que teniu una llengua riquíssima, amb regust agrari :) no ens en podeu enviar una mica en una capseta? aquí sobrevivim amb quatre mots mal comptats, i és tan avorrit dir sempre els mateixos!
Clídice, en dir "tenim" em referia a tot l'àmbit català. Tanmateix t'envie un parell de noms típics de la meva zona; els quals vaig aprofitar i en vaig fer dues novel·les perquè no es perden. Són: Uendos i Greixets. Tots dos junt al de Maremortes donen nom al blog.
Salut i Terra
Hi h escrits que són tot un luxe llegir-los i empapar-nos d'expressions tan riques!
Us felicito ( jo que vaig fer l'ensenyament en castellà i em vaig espavilar per treure'm el nivell C :)
Bonic bonic...i si l'espera fos premiada???
Publica un comentari a l'entrada