LA VERITATDIARI DE FIGUERES
Ahir va tornar a ocórrer
Tot i que la policia està investigant-ho amb el major dels secrets, sembla que ha tornat a ocórrer. L’any 1925 va desaparéixer una xiqueta a la casa on avui en dia està situat el museu del joguet sense que se’n sabera mai més. L’any 1960 tornà a succeir: desaparegué una altra xiqueta que era filla d’uns amics de la família propietària i tampoc no tornà a aparèixer.
Doncs bé, sembla que la cosa s’ha tornat a repetir. El casalot fou adquirit per l’ajuntament per establir-hi el museu del joguet. La idea sorgí perquè hi havia diverses joguines dels antics propietaris que s’havien conservat en prou bon estat pel fet d’haver estat recloses en vitrines. Encara que no haja transcendit cap informació oficial, fonts ben informades han assegurat a aquest diari que s’està barallant la possibilitat que el cas tinga relació amb les desaparicions anteriors; tot i que haguera transcorregut tant de temps. Segons ha explicat la mare entre plors, la filla s’havia quedat un moment mirant una vitrina que contenia tres nines antigues (són les que fotografiem al principi de la notícia), mentre ella avançava observant d’altres joguines. En un moment, que no va saber precisar, va sentir com una espècie de calfred estrany, es va girar i la filla ja no hi era.
Doncs bé, sembla que la cosa s’ha tornat a repetir. El casalot fou adquirit per l’ajuntament per establir-hi el museu del joguet. La idea sorgí perquè hi havia diverses joguines dels antics propietaris que s’havien conservat en prou bon estat pel fet d’haver estat recloses en vitrines. Encara que no haja transcendit cap informació oficial, fonts ben informades han assegurat a aquest diari que s’està barallant la possibilitat que el cas tinga relació amb les desaparicions anteriors; tot i que haguera transcorregut tant de temps. Segons ha explicat la mare entre plors, la filla s’havia quedat un moment mirant una vitrina que contenia tres nines antigues (són les que fotografiem al principi de la notícia), mentre ella avançava observant d’altres joguines. En un moment, que no va saber precisar, va sentir com una espècie de calfred estrany, es va girar i la filla ja no hi era.
.bmp)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
6 comentaris:
iuiu total brrrr (calfred per l'espinada):P
Ets molt amable, Clídice.
Salut i terra
Doncs, saps, Francesc? Aquest edifici del Museu del joguet, abans que el fessin museu, havia estat un hotel. Ho sé segur, perquè jo hi vaig passar una nit i després al cap dels anys en visitar el museu del joguet vaig reconèixer l'emplaçament i l'edifici. No sé si això podria tenir algun relació amb les desaparicions...
Però saber que vaig dormir allà quan era una noieta, no pas xiqueta, però... i segur que aquestes ninotes voltaven per alguna golfa... el iuiu i el calfred de Clídice es queda petit al costat del meu... :-s
Acollona la cosa, no?
La paranormalitat supera la ficció.
Una salutació!
jajjaja
si segueixes aixis ens enfonçaras el negoci....
jo ara ja hi pasare per devant amb una altre cara.potser mes atenta per si veig la nena desapareguda.
saps que m'agrada molt el teu relat?
felicitacions!!
Jo, per si a cas, no hi tornaré pas. Ben somrigut :)
Publica un comentari a l'entrada