dimecres, de setembre 23, 2009

Anguila literària: Francesc Collado


5 comentaris:

Manel Alonso i Català ha dit...

Allò que no diu aquest poema és que un poeta, per molt que ell s'encaparre en tot el contrari, mai no deixa de ser poeta.
Quan t'atrapa la poesia poca cosa tens a fer més que deixar-te seduïr per ella.

Francesc Mompó ha dit...

No puc estar més d'acord.

Lo Pol ha dit...

No sé de què van els comentaris anteriors (m'ho puc imaginar), però el poema és una passada.

Joana ha dit...

A aquest poema es respira el bon fer d'un poeta.
M'ha costat molt llegir-lo, l'ordinador anava molt lent, però no em penedeixc en absolut.
Moltes gràcies.

Francesc Mompó ha dit...

Lo Pol, el comentari de l'escriptor Manel Alonso i la meva afirmació són sorgeixen perquè Francesc Collado ja fa uns quants anys era una primera figura en el panorama valencià -fins i tot guanyà el Ciutat de valència de poesia- (no estava Rita a l'ajuntament), una novel·la -Tot es mou- i moltíssims articles de crítica literària. Fa uns anys, allà pels primers noranta, desaparegué del ventall literari i es dedicà a d'altres menesters. Afortunadament vaig aconseguir rescatar-lo amb la crida de l'Anguila literària on ens lliurà aquest treball. Esperem que torne a mampredre aquest quefer.
Sí, Joana, val la pena llegir el Collado. Així mateix els altres autors que aniré publicant. Ja avance que el pròxim treball és una prosa poètica de Berna Blanch.
Salut i terra
Espere que si Francesc Collado ho llig ens hi diga la seva.