dissabte, de setembre 19, 2009

LES TRES NINES (CATERINA) III

Hola sóc Caterina, la del vestit de llunes grogues i taronges. Sí, ja sé que faig semblant de ser la dolenta, però és que sóc l'única que pense una miqueta de les tres. Laura té un caràcter fort i és de reaccions primàries, però és incapaç de fer-li mal a ningú. Pilar? Ja la veieu, és un tros de pa; massa beneïda i tot. A mi em pertocava de fer alguna cosa. I ho vaig pensar, no cregueu. Quan vaig veure que la xiqueta desapareguda pensava abandonar-nos per d'altres nines més modernes, vaig pensar a fer alguna cosa, sí. Tanmateix no vaig ser jo qui la va fer desaparéixer. Si és que ha desaparegut del tot, perquè vosaltres penseu que ens esteu veient a les tres, però...

5 comentaris:

Mercè ha dit...

Òstres! Ja tinc ganes de saber com acabarà. Hauré d'esperar el pròxim post ja que no vols contar-m'ho.
Però tinc por de mirar massa la foto que jo mateixa vaig fer. Glup!

Clidice ha dit...

odis, amors, rancúnies tot en unes mirades de papier maché :)

Joana ha dit...

Ja veurem per on s'enfila açò.

sargantana ha dit...

uffff...aquestes tres no son de fiar. cap!!!
jo tindria cura.

Carme Rosanas ha dit...

Desconfiada, fa cara de desconfiada i això no se sap mai compot acabar, aquest però... del final em fa venir esgarrifances.