dilluns, de setembre 28, 2009

Una... gran... i això.

La mestra encara no ha entrat. Ha passat abans pel despatx de direcció per arreplegar les consignes del dia. Els alumnes són aplicats, molt aplicats, i esperen dòcilment per rebre instrucció i ensenyament. Alguns, els aplicadíssims, s'han destapat la closca per deixar el cervell a punt de manipulació. Són joves i encara no ho saben, però la llibertat de pensament cal alliberar-la dels perills de la llibertat aliena. Només la llibertat emanada des de la tarima, des de dalt de la messeta de la professora és autèntica llibertat; és l'única que han d'aprendre. És per això que només els de la closca de rosca i el cervell tendre seran instruïts en la veritable llibertat. Perquè la llibertat és solament una, i és gran, i és... això, lliure.

3 comentaris:

Eulàlia Mesalles ha dit...

L'eslògan franquista recull plenament la hipocresia de l'època, no trobes? Ben trobat.

Francesc Mompó ha dit...

I tant, Eulàlia, i tant; i continuen per l'estil amb l'esquer.
Salut i Terra

Clidice ha dit...

no puc evitar-ho, ho vaig enganxar de resquitllada, com aquell qui diu, però un calfred em recorre l'espinada :(