Sóc Laura, la del vestit de volants i les flors enfiladisses. La mare ens ha castigat a les tres perquè diu que som culpables que la seva filla se n'haja anat. Bé, no és la nostra mare, és la mare de la xiqueta desapareguda i diu que nosaltres li hem fet un encanteri a l'angelet de la seva filleta i per això ha volat als llimbs. No és cert, no era cap angelet la xiqueta. A mi em va arrancar un tros de nas d'un mos. Em vaig alegrar quan...Ara som ací i tots ens miren com si fórem culpables. No puc dir-los res. Passen, comenten coses que a males penes puc oir, fan cares estranyes, assenyalen amb el dit i se'n van. No em penedesc de res.
.bmp)
.jpg)
.JPG)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
4 comentaris:
quines cares més expressives!
Ja ho crec Clídice. El museu del joguet de Figueres és un vertader tresor. Intentaré fer tres post amb el parer de les tres nines; ja veurem si surt també la xiqueta desapareguda.
Salut i Terra
Que bo! Realment la dels volants i les flors enfiladisses té una mirada de mala baba que espanta. Potser si que la xiqueta ... va preferir fugir. :)
i tu, mirada d'escriptor
Publica un comentari a l'entrada