dijous, de setembre 17, 2009

LES TRES NINES (LAURA) I

Sóc Laura, la del vestit de volants i les flors enfiladisses. La mare ens ha castigat a les tres perquè diu que som culpables que la seva filla se n'haja anat. Bé, no és la nostra mare, és la mare de la xiqueta desapareguda i diu que nosaltres li hem fet un encanteri a l'angelet de la seva filleta i per això ha volat als llimbs. No és cert, no era cap angelet la xiqueta. A mi em va arrancar un tros de nas d'un mos. Em vaig alegrar quan...
Ara som ací i tots ens miren com si fórem culpables. No puc dir-los res. Passen, comenten coses que a males penes puc oir, fan cares estranyes, assenyalen amb el dit i se'n van. No em penedesc de res.

4 comentaris:

Clidice ha dit...

quines cares més expressives!

Francesc Mompó ha dit...

Ja ho crec Clídice. El museu del joguet de Figueres és un vertader tresor. Intentaré fer tres post amb el parer de les tres nines; ja veurem si surt també la xiqueta desapareguda.
Salut i Terra

Carme ha dit...

Que bo! Realment la dels volants i les flors enfiladisses té una mirada de mala baba que espanta. Potser si que la xiqueta ... va preferir fugir. :)

Jesús M. Tibau ha dit...

i tu, mirada d'escriptor