Sóc Pilar, la del vestit de color taronja amb rombes trenats. Jo no sabia res. La xiqueta desapareguda jugava molt amb mi. Em vestia i em pentinava tots els dies. No ho conteu a les meves germanes, però deia que em volia més a mi que a elles. Jo sempre l'escoltava i em portava bé amb ella. Quan no estava davant, Laura sempre deia que no li havíem de fer bona cara perquè la xiqueta desapareguda era dolenta. Tenia nom, però com que fa tant de temps que no està li diem la xiqueta desapareguda. No sé per què se n'anà. Laura no m'ho ha volgut contar. Mai em conten les coses, ni Laura ni Caterina. Però si us conte un secret... jo encara espere que torne.divendres, de setembre 18, 2009
LES TRES NINES (PILAR) II
Sóc Pilar, la del vestit de color taronja amb rombes trenats. Jo no sabia res. La xiqueta desapareguda jugava molt amb mi. Em vestia i em pentinava tots els dies. No ho conteu a les meves germanes, però deia que em volia més a mi que a elles. Jo sempre l'escoltava i em portava bé amb ella. Quan no estava davant, Laura sempre deia que no li havíem de fer bona cara perquè la xiqueta desapareguda era dolenta. Tenia nom, però com que fa tant de temps que no està li diem la xiqueta desapareguda. No sé per què se n'anà. Laura no m'ho ha volgut contar. Mai em conten les coses, ni Laura ni Caterina. Però si us conte un secret... jo encara espere que torne.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.bmp)
.JPG)
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpe)
6 comentaris:
ai que la següent seràs tu. Això ja sembla 'què fou de Baby Jane' :P
Aquesta pobreta, fa cara d'espantada... quina peneta que fa!
hahahah, ja veurem per on surt açò. Quan vaig veure el museu em va impactar.
Salut i Terra
Em tens intrigada amb les miradetes de les nines i més que bocabadada pels teus comentaris poètics al blog de Helena.
Hola, Francesc, et deixe una invitacio per al passeig nº 100 del bosc.
Una abraçada.
Invitació
Publica un comentari a l'entrada