divendres, de setembre 18, 2009

LES TRES NINES (PILAR) II

Sóc Pilar, la del vestit de color taronja amb rombes trenats. Jo no sabia res. La xiqueta desapareguda jugava molt amb mi. Em vestia i em pentinava tots els dies. No ho conteu a les meves germanes, però deia que em volia més a mi que a elles. Jo sempre l'escoltava i em portava bé amb ella. Quan no estava davant, Laura sempre deia que no li havíem de fer bona cara perquè la xiqueta desapareguda era dolenta. Tenia nom, però com que fa tant de temps que no està li diem la xiqueta desapareguda. No sé per què se n'anà. Laura no m'ho ha volgut contar. Mai em conten les coses, ni Laura ni Caterina. Però si us conte un secret... jo encara espere que torne.

6 comentaris:

Clidice ha dit...

ai que la següent seràs tu. Això ja sembla 'què fou de Baby Jane' :P

Carme ha dit...

Aquesta pobreta, fa cara d'espantada... quina peneta que fa!

Francesc Mompó ha dit...

hahahah, ja veurem per on surt açò. Quan vaig veure el museu em va impactar.
Salut i Terra

Joana ha dit...

Em tens intrigada amb les miradetes de les nines i més que bocabadada pels teus comentaris poètics al blog de Helena.

Joana ha dit...

Hola, Francesc, et deixe una invitacio per al passeig nº 100 del bosc.
Una abraçada.

Joana ha dit...

Invitació