dimecres, de setembre 30, 2009

La rebel·lió dels caganers

Sempre d'amagat, sempre d'amagat! Millor darrere d'aquell rocam, mira, veus, fa bonic i no destorba l'estètica dels àngels. Aquell tronc pelat, mou-lo un poc a la dreta de l'estable i el col·loques darrere, que es veja només des de l'esquerra. Posa'l al costat del ramat, així fa més natural. Vols dir que no és massa agosarat plantar-lo damunt del turó? Home, no el poses darrere l'ase que desllueix el naixement. Allà, allà, a l'altra banda del rierol. Veges si me'l plantifiques més a la vista, què vols, que trenque la uniformitat de tot el territori? Darrere d'aquells rosers, deixa'l allí mig ocult, és millor així.
Sempre d'amagat, sempre d'amagat, ja n'estava, n'estàvem farts. Cridàrem a consulta i resolguérem allò que pensàvem d'ells. Decidírem fer una una quedada al bell mig per dir-los que ja no ens volem amagar més, que som com som i que sempre ho serem. M'estan oint? Sempre ho serem!

3 comentaris:

Clidice ha dit...

Som i serem!
:)

jordi solé ha dit...

Molt bo.

Una abraçada

Jordi Solé

Joana ha dit...

M'agraden molt els teus textos de creació literària.
Només conec la teua novel·la Amable, però després del que he llegit a Anticànons, ja no em vaig a perdre res més del que has escrit.
Salut i terra!