Festes d'Algemesí

Ahir, dia 8 de setembre era la Marededéu de la Salut (crec) i per tant era un de les festes d’Algemesí. Ja fa anys que un amic ballador d’allí no parava de desenquetar-me perquè hi anara a veure-les. La cosa quadrà ahir. La processó de la Marededéu de la Salut és una cosa digna de gaudir. Poca cosa o cap té a veure amb les processos religioses; quasi tota ella té, si més no, una posada en escena pagana en què participa moltíssima gent del poble.
Nosaltres ens situàrem en un parell de llocs per veure-la. Primer estiguérem en un cantó de la Plaça Verge del Dolors i després, en una planta baixa d’un altre carrer –no recorde el nom- propietat d’uns familiars dels meus amics.
Des que arribàrem el ressò de les postisses, de les dolçaines i dels tabals conformaven un cel alegre que s’estenia per tota la part vella de la ciutat. Si tots els quadres que desfilaven em semblaren meravellosos, jo (és el meu gust particular) destacaria les muixerangues (conformades per la música del mateix nom –convertida per a molts com a himne nacional del País Valencià-, la colla dels castellers i el mateix castell que basteixen en cada ocasió); sembla ser que Algemesí és el bressol dels castellers. Destacaria també el ball de les Llauradores, el dels Bastonets i el dels Tornejants. Aquest últim se’m representava com les forces tel·lúriques prenent possessió del seu espai amb moviments retallts i minimalistes que marcaven el seu poder amb gestos insinuants de varetes amenaçadores i que acabaven genoll a terra retent vassallatge a a la Marededéu de la Salut.
De tota la part de la processó profana caldria no oblidar la Carxofa, les Pastoretes, els Arquets, els Cirialots i els Personatges bíblics...Una processó, un bé cultural nostre, digne de visitar.