dijous, de setembre 03, 2009

HOMENOTS: JAUME PÉREZ MONTANER

El poeta, crític literari, assagista, professor i agitador cultural Jaume Pérez Montaner naix a Alfàs del Pi (Marina Baixa) el 1938. Sent estudiant de Filologia durant l’any 1962 és empresonat per activitats antifranquistes i passa 15 mesos en diverses presons de l’Estat espanyol (València, Carabanchel, Càceres). A finals dels seixanta es llicencia en Filosofia i Lletres i com que estava marcat políticament li tocà anar-se’n a treballar als EEUU, on fa classes per diverses universitats (Pennsylvania, Portland...). A començament dels setanta coneix Estellés qui es converteix en un dels seus grans referents i li tradueix poemes a l’anglès. Entre moltes altres activitats dirigí el departament de Català de la Universitat de València i fou president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana des del 1999 fins al 2007. Ha escrit diverses obres d’assajos i de crítica literària. Com a poeta, com a grandíssim poeta, té publicades les obres: Adveniment de l’odi (1976); L’heura del desig (1985); Màscares (1992); Fronteres (1994); L’oblit (1996); Solatge (2009).
A finals dels anys vuitanta, en les reunions de la Forest d’Arana al barri del Carme de València, vaig conèixer l’alfassí Jaume Pérez Montaner. Jo en sabia d’ell per algun llibre primerenc de literatura catalana al País Valencià i també perquè alguns amics del quefer literari me n’havien parlat. Més enllà de l’honor de conèixer-lo en persona (que no en fou poc), la cosa que em va impactar va ser la seva humanitat. Jaume traspua bonhomia amb la mirada, amb el to de la paraula, amb els gestos mesurats i amables... Amb ell he coincidit des d’aleshores moltes vegades i he pogut gaudir del seu verb i he begut del seu profund pòsit cultural sempre envoltat d’una grandíssima sensació de pau. Darrerament he tingut la sort de compartir amb ell els guardons de la vila de Catarroja on ens acompanyà una anècdota de silenci sonor. Així mateix, el dia de la presentació del poemari Solatge vaig tenir l’honor de recitar-hi un dels seus poemes. Jaume és d’aquelles persones que saben escoltar-te amb un somriure sincer i sempre tenen algun adjectiu amable per a tu al sarró de la conversa.A tu, Jaume Pérez Montaner, alfassí ben parit, aquest HOMENOT.

2 comentaris:

Trini ha dit...

Espero que no s'ofengui... (bé..., pel que he llegit, no crec que ho faci) En Jaume Pérez Montaner té un aire a mossèn Ballarín i, potser fins i tot, poser una espurna d'en Josep Mª Espinàs.

Bonic homenatge!

Xavier Aliaga ha dit...

Gran homenot, de veritat. Per la meua part, i per experiència personal, he d'afegir que és un excel·lent professor de literatura, dels millors que m'he trobat.