dimarts, de setembre 29, 2009

LA NINA DE LA PLUJA

Us veig. Us feu els desmenjats, com si no m'haguéreu parat atenció, però jo sí que us veig. Per a mi és suficient. L'un porta una samarreta roja i li creua el pit l'ampla cinta d'una bossa, com si fóra un sarró de caçador. L'altre, samarreta verd camuflatge, sense mànigues, i també duu un sarró, però aquest és d'explorador. Em doneu l'esquena i passareu de llarg, com si no us importara. Tanmateix us he vist i he triat. Me n'he anat amb l'explorador. Ell no ho sap encara, però un dia que ploga a bots i barrals el dominaré. Li faré que em mostre a vosaltres. Necessite veure gent, sabeu? Us necessite per reviure. Gràcies a ell us veig. Sóc la nina de la pluja i us veig. També us faré fer coses.

5 comentaris:

Clidice ha dit...

comença a fer-me por aquest museu :)

Carme ha dit...

Ostres, tu! Quina colla de nines! Ei! que jo tampoc la vaig veure a ella... ara ves a saber si em va triar també...

Joana ha dit...

Abans d'anar a dormir noooooooooooo :)
I mira que hi ha nines maques!

Francesc Mompó ha dit...

És un museu molt proteic, cada joguina té la seva història esperant que els visitants la dexifren. Un dia veuré què diu "l'osito Marquina" amb què jugava Dalí i Lorca. Espere que es puga contar allò que em confesse.
Salut Clidice, Carme i Joana... i Terra per a tots.

sargantana ha dit...

m'estas fent entrar ganes de tornar.hi a anar
pero crec que la meva cobardia no em deixara...jajaj
fa una mica de iuiu tot aixo...jajajaj